Sembla que la pluja no vulgui vindre aquesta tardor. El camp està ple de cargols,
tots amb les banyes ben plantades i mirant al cel a veure si per fi cauen
algunes gotes. Els nens i nenes de 4t no som cargols, però sí hem treballat aquest animal característic de la tardor amb els següents poemes:
Un cargol donava un volt
Un cargol donava un volt,
va trobar un altre cargol,
i li va dir: on vas tu tot sol?
vine amb mi si vols.
Dos cargols feien un volt,
van trobar un altre cargol,
i li van dir: on vas tu tot sol?
vine amb nosaltres si vols.
Tres cargols donaven un volt,
van trobar un altre cargol,
i li van dir: on vas tu tot sol?
vine amb nosaltres si vols.
(Podem anar afegint tots els caragols que vulguem)
Molts caragols donaven un volt,
van arribar a un camp de cols,
i van ballar, molt molt molt
aquest rock and roll.
El cargol
(Joana Raspall)
Amb tres gotetes de pluja
enganyaré el cargol
perquè surti i tregui banya
encara que faci Sol.
El cargol
(Josep Carner)
Tinc banyes que no fereixen,
menjo tant de verd com puc
i, com una joia viva,
porto un estoig al damunt.
Temo sabates distretes
i peus feixucs o ferrats
que sabrien esclafar-me
damunt la pols o l’herbam.
I quan sento criatures
que a la voreta o de lluny
canten un: «Cargol, treu banya!»
mig em moro de poruc.
El caracol Martín
(María Alicia Esaín)
Una vez en mi jardín
pasó algo extraordinario:
se vio al caracol Martín
sentado leyendo el diario.
Le pregunté preocupada:
—Oiga señor, ¿qué le pasa?
Él me dijo tristemente:
—Aquí ando, buscando casa.
—¿Qué ha pasado con la suya?
—fue mi pregunta inmediata.
—La he perdido —dijo el pobre—
—¡Un auto casi me mata!
—No se aflija, Don Martín
—le contestó mi hermanita
y en un momento le puso
sobre el lomo, una cajita.
Entonces el caracol
se fue a dormir muy contento
porque en lugar de una casa…
¡Tenía apartamento!
Si cliqueu sobre la imatge accedireu al blog de Poesia Infantil i Juvenil d'on hem tret tots aquests poemes.
