Poemes de castanyes

Amb la vinguda de la tardor, el temps marca torrar castanyes. Abans, a les places dels pobles i les ciutats apareixien les castanyeres. Ara és més difícil trobar-les. Per això, els nens i les nenes de 4t hem volgut fer un petit homenatge a aquest ofici amb els següents poemes:

Temps de castanyes 
(Isabel Barriel)

Has sentit el vent com bufa?, 

has vist avui el gris al cel?.
  

És ja temps d'encendre l'estufa  

o animar amb llenya seca el foc, 

de torrar moniatos i castanyes  

i explicar-uiiiiii- velles històries de por...

La castanyera de la porxada 
(Àngel Daban) 

A sota la porxada 

o també en cada vorera 

les tardes de novembre

trobem la castanyera.

Moniatos que ja fumen, 

castanyes calentones;

qui en vol la paperina: 

au vinga! i que són bones.

Caliu de quatre fustes, 

i una paella negra; 

amb un sac de castanyes 

va fent la castanyera.

Si cliqueu sobre la imatge accedireu al blog de Poesia Infantil i Juvenil d'on hem tret tots aquests poemes.