Poemes de tardor

Amb un sol esplèndid i amb calor hem començat l'estació de la tardor. El dia s'escurça, les nits són més fresques i aviat ens vestirem amb roba d'abric. Per donar la benvinguda a aquesta estació, els nens i les nenes de quart hem preparat la lectura en veu alta dels següents poemes de tardor: 

La tardor 

(Glòria Casals)

Cargols, bolets, castanyes, pomes i magranes

ens fan pensar en el temps de tardor;

els boscos canvien de color, les fulles cauen,

també la pluja ens fa sentir una altra olor.

La tardor s'ha fet poema 
(Isabel Barriel)

La tardor s'ha fet poema
per enrederir l'albada
i avançar postes de sol
a la dansa de temporada.

La tardor s'ha fet poema
per fer ploure els mots
que s'arrelen a la terra
com els nàufrags als illots.

La tardor s'ha fet poema
per parlar-nos a cau d'orella
de carbasses, foc i nous,
de castanyes, fum i panses,
de molsa humida, suro i fred,
de ruixats i grans ventades.

D'un dia que ens durà l'hivern
pintat als núvols del cel
i als rostres gelats pel vent.

Llama el otoño

 Toc, toc, toc
Llaman a mi puerta

Toc, toc, toc
No sé quien será

Toc, toc, toc
¡Son gotas de lluvia!

Toc, toc, toc
Que quieren entrar 

Toc, toc, toc
Ahora es el viento

Toc, toc, toc
Que quiere bailar

Toc, toc, toc
Busca hojas secas

Toc, toc, toc
Y danzar, danzar, danzar.

 

Si cliqueu sobre la imatge accedireu al blog de Poesia Infantil i Juvenil d'on hem tret tots aquests poemes.